EL CAS PEATGE: EL FRACÀS DE LA DEFENSA D’ALLÒ COMÚ, D’ALLÒ PÚBLIC. CRÒNICA D’UNA RAPINYA A LA CIUTADANIA.

La resolució de l’anomenat cas peatge és la crònica de tot una sèrie de despropòsits i també la expressió paradigmàtica de l’espoli dels recursos públics, els que provenen dels nostres impostos, del qual en tenim tants d’exemples els últims temps. 

El primer despropòsit té a veure amb la instrucció judicial del cas, una instrucció desgavellada i incoherent que és incapaç d’entendre una qüestió fonamental i que sense això és impossible entendre l’estratègia de la societat concessionària: que no ens trobem davant d’un contracte d’obres en el qual es paga l’import del projecte una vegada comprovada i liquidada l’obra si no davant un contracte de concessió d’obra pública.

S’entén per contracte  de concessió d’obra pública aquell pel qual una Administració atorga a una entitat, durant un període, la construcció i explotació i a canvi li concedeix el dret a  cobrar als usuaris per l’ús de la carretera. És a dir, la contraprestació no és el pagament de l’obra si no aquest dret a cobrar dels usuaris. Dret que pot acompanyat d’un preu. No es paga directament el cost de l’obra.

En el cas concret que ens ocupa, es paga mitjançant l’anomenat peatge a l’ombra, en substitució dels usuaris a la concessionària pels vehicles que utilitzen la carretera, allò que anomenem retribució variable, i a més de l’any 2005 a l’any 2010 li abonà una retribució fixa de 37 milions d’euros en concepte de finançament parcial de la inversió i per la posada a disposició d’ús de la carretera.

Per tant quan a la instrucció es diu que hi ha un sobrecost de quasi 42 milions d’euros i que aquest és el possible perjudici per el Consell de Mallorca és que no ha entès el que hem acabat d’explicar: si en principi la societat concessionària preveia ingressar 447 milions d’euros per l’ús de la carretera i si després amb l’increment de costos preveia ingressar 859 milions d’euros, és fàcil deduir que el perjudici és molt superior (més de 400 milions d’euros més IVA). No entén tampoc que com més costos s’hi inclouen, més ingressos aconsegueixen i més beneficis tenen: els que construeixen es facturen a ells mateixos, els que explotaran la carretera; l’únic que fan és anticipar beneficis. Canvien els diners de butxaca i possibiliten incrementar els seus beneficis.

Però és clar, com es poden esbrinar totes les qüestions relacionades amb el contracte sense demanar explicacions als tècnics i funcionaris del Consell i als tècnics i responsables de l’empresa? Cap funcionari del Consell que participà en aquest expedient va ser citat a declarar.

El segon despropòsit té a veure amb l’actuació de la fiscalia en la resolució del cas: els corruptors ofereixen “dávidas” en paraules del fiscal i els corruptes les accepten, però segons el fiscal “no consta que, finalment, esos costes hayan sido repercutidos por PAMASA al CIM”. Dona la impressió que la fiscalia ha oblidat que representa a la ciutadania.

Què pretén fiscalia? Que hi hagi un concepte al pressupost que sigui “suborn” o “feines fetes per a..”? Precisament es suborna als que tenen un control directe de la supervisió de les obres i que accepten tot el que li presenten els responsables de la concessionària. Per això a la instrucció s’anomena un pèrit judicial per analitzar els costos de les obres i aquest indica, finalment, que hi un sobrecost de quasi 35 milions d’euros.

Dona carta de naturalesa a un fet que ha facilitat la opacitat en tot el procés de la inversió: el “desdoblament” de l’adjudicatari del contracte en UTE constructora i per executar les obres i una societat concessionària, PAMASA, per explotar la carretera. No és cert que a l’acord d’adjudicació s’hagés previst, a l’Oferta que va resultar adjudicatària es va comprometre a constituir-se en societat concessionària. La constitució de la UTE és posterior. Com exemple de la opacitat: la UTE constructora pressuposta i factura a la societat concessionària més d’1,6 milions d’euros per les instal·lacions del Centre de Control i després la societat concessionària inclou 3, 3 milions d’euros més amb el concepte de “Instalaciones Control de Tráfico”. 

Però entenem que el més greu és que aquest acord nega la possibilitat de conèixer la veritat i sembla que amaga un fet que és fonamental: a l’acord entre la societat concessionària i el Consell aquella reconeix una inversió 11 milions d’euros inferior a la reconeguda anteriorment.

Això i el fet que sembla que hi ha una justícia pels poderosos i una per la resta: els acusat que estan al cim de la piràmide se’n surten absolutament de franc. Només el funcionari del nivell més baix en té una conseqüència real, que és la pèrdua del seu lloc de treball.

I per últim, encara que no cronològicament, el tercer despropòsit és l’absoluta manca de control dels serveis interns del Consell, tant els directes dels control de l’obra, com els de supervisió, els jurídics, econòmics i els serveis de control intern, la Intervenció.

Amb l’excusa de les diferents modificacions per increment dels projectes d’inversió permeteren a la societat adjudicatària millorar les condicions econòmiques de la concessió, la qual cosa es absolutament contrari a la norma i al mateix contracte. Tots sabem que tant la norma també limita quantitativament la possibilitat d’incrementar el pressupost de l’obra una vegada adjudicada i tots els serveis varen mirar cap a un altre costat.

Pel que fa als responsables polítics ja no els hi creiem. Ens han demostrat que no creuen en els serveis públics, només són faccions de l’únic partit polític realment existent: el Partit Neoliberal. L’únic que els hi demanem és que aturin aquesta corrupció que és estructural, que tinguin una mica de vergonya i almenys tinguin cura dels fons públics, dels recursos de tots.

L’única esperança és que la ciutadania s’empoderi i organitzi reclamant i obligant als seus representants polítics a reaccionar i actuar. Amb tot els que ens ve a sobre, amb les diferents crisi que en venen i amb la crisi climàtica que les envolta a totes és absolutament criminal permetre als de sempre que segueixin amb les seves polítiques extractives contra els recursos de tothom.

Detalls

Publicat el 23 September 2022

Vist: 247