ELS SINDICATS, NUCLIS I SECCIONS SINDICALS DEL SECTOR D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA CGT QUE SUBSCRIVIM EL PRESENT COMUNICAT

Ens oposem, rotundament, tant al recent Reial Decret-llei de mesures urgents per a reduir la temporalitat a les administracions públiques –“Icetazo”- com a l’”Acord sobre el Pla de xoc...” signat un dia abans al si de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques, amb el bloc dels sindicats institucionalitzats (CCOO, UGT, CSIF), amb aquest lobby sindical entestat en reeditar els vergonyosos “acuerdazos” del 2017 i el 2018 amb en Montoro-PP, ara en la versió Iceta-PSOE.

El recent cessament del Ministre responsable de l’esmentat “decretazo”, en Miquel Iceta, i la transferència de la competència de Funció Pública a la titular del Ministeri d’Hisenda, María Jesús Montero, no altera en absolut les consideracions que exposem a continuació.

El col·lectiu dels treballadors i treballadores precaritzades de l’Administració Pública, el personal interí i temporal en abús de contractació veu frustrada, de moment, amb l’aprovació de l’”Icetazo”, la seva lluita per l’estabilitat, pel treball digne, i per la defensa d’uns serveis públics cada cop més malmesos pels qui no creuen en els mateixos, pels qui els utilitzen amb aspiracions espúries o directament pels qui els saquegen per a assossegar el deler mercantilista del Capital.

El traïdorenc i estival Reial Decret-llei fracassa en els seus propòsits inicials:

NO PRECAUCIONA PAS nous abusos de contractació, atès que les seves negligents advertències a les administracions públiques només contribuiran a una major volatilitat i rotació de l’ocupació temporal, a l’abandonament de determinats serveis públics o finalment a l’externalització-privatització dels mateixos.

NO SANCIONA PAS les Administracions ni els seus alt funcionaris, responsables de les majors taxes de precarietat laboral conegudes en el sector públic, superiors a les del sector privat.

ATEMPTA CONTA LA LLUITA I LES ASPIRACIONS de centenars de milers de treballadors i treballadores temporals, la major part amb edat de difícil accés al mercat laboral i en la seva gran majoria dones. Condemna als qui van ser abusats a processos selectius oberts i de resultat incert, tot descarregant completament la responsabilitat de l’abús sobre els propis treballadors i treballadores abusades, i no sobre els seus ocupadors.

Aquest “decretazo” no sembla haver estat afectat ni per les Directives ni per la jurisprudència de la Unió Europea les quals, entre d’altres aspectes, rebutgen explícitament la indemnització per extinció del contracte o els anomenats processos d’estabilització com a mesures adequades per a sancionar i prevenir l’abús de contractació.

Tant l’acord previ com el Reial Decret-llei són aliens a altres solucions que s’han posat la taula per part de polítics, sindicats, associacions i col·lectius d’interins i temporals al llarg dels darrers anys. Anys de lluita amb la sonora absència, a la gran majoria de les administracions, dels sindicats signants. Resulta totalment alarmant que les úniques indemnitzacions que finalment es reconeixen siguin les equivalents un acomiadament per causes objectives en l’àmbit laboral i es deixi anar amb menys d’un salari anual als qui porten, en alguns casos, desenes d’anys dedicats amb solvència al servei públic.

Ni la sanció de fixesa, ni la conversió a indefinit a extingir, ni tant sols un procediment d’accés restringit, tal com han suggerit diverses sentències europees o com preveu el propi TREBEP, en el seu article 61.6, o altres formules en les quals l’experiència acumulada a l’administració convocant sigui realment valorada com a element definitori del procés, res de tot això ha estat considerat per aquests liquidadors d’allò públic, per aquests còmplices del poder dedicats plenament als eufemismes de l’externalització i la col·laboració público-privada.

Si aquest Acord-Decret és una enganyifa per a la Unió Europea, o si són els tribunals d’aquesta Organització al servei de les gran corporacions els qui alimenten esperances sense efecte entre la classe treballadora precaritzada del nostre país, això ho anirem veient amb el decurs dels anys. De moment, el que s’albira aquí és un procés continuat d’acumulació mitjançant el saqueig del que és públic, com ja vam veure anys enrere en relació a les grans empreses públiques, i com en un futur immediat patirem amb la retallada de les rendes diferides en pensions.

Des de la nostra responsabilitat obrera i sindical exigim sancions per als qui han estat responsables del frau continuat en la contractació temporal i reclamem una reforma del TREBEP que estabilitzi els treballadors i treballadores que han desenvolupat un treball diari amb dedicació, mèrit i capacitat durant tants anys. Exigim que les places susceptibles d’estar ocupades en abús de temporalitat quedin al marge de qualsevol procés selectiu d’accés lliure mentre no es determini la sanció i la justa compensació de l’abús.

Els Sindicats, Nuclis i Seccions Sindicals de CGT que subscrivim el present comunicat fem una crida a l’organització i mobilització de tots els treballadors i treballadores agredides per aquest nou “acuerdazo”, però també ho fem als qui ostenten la titularitat d’una plaça fixa, puix que el malbaratament de tota l’experiència perduda per cessament dels seus companys i companyes no serà sinó l’anunci de la seva precarietat laboral en el futur.

NO A LA CONVALIDACIÓ DE L’”ICETAZO”!,
PER LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT I GESTIÓ DIRECTA!
Subscrivim el comunicat les següents Seccions Sindicals del sector d’Administració Pública de la CGT: Ajuntament d’Alcalá de Henares, Diputació de Barcelona, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Ajuntament d’Alacant, Universitat de la Laguna, Cabildo de Tenerife, Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Saragossa, Administració de Justícia-Catalunya Central, Ajuntament de Molins de Rei, Generalitat Valenciana, Ajuntament de Lleó, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Servei d’Ocupació de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Berga, Universitat d’Alcalá, Ajuntament de Valladolid, Organisme Autònom Centre Cultural de Sant Cugat, Administració de Justícia-Barcelona, Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències, Diputació de Lleida, Ajuntament de Miranda de Ebro, Diputació General d’Aragó, i ATE Xunta de Galícia. També el subscriuen els Sindicats i Nuclis d’Administració Pública de la CGT de València, Alacant, Granada, Castelló, Sallent, Anoia, Sevilla, Tenerife, Saragossa, Ourense, i Lleó.

 

13 de juliol de 2021

 
Detalls
Vist: 200

El 1r de Maig sempre ha de ser un dia reivindicatiu i de lluita com a garantia dels drets: al treball digne; a una jornada laboral que possibiliti conciliar el treball amb la vida; a un salari i prestacions socials suficients, bé quan es té ocupació i també quan no es té, mitjançant una Renda Bàsica de les Iguals; a pensions adequades per a viure amb dignitat, per a lluitar contra les reformes laborals, els desnonaments o les lleis mordassa.

L'empobriment material de milions de treballadors i treballadores, a través de mecanismes com la retallada massiva de les rendes salarials, està generant una de les societats més desiguals del món. Segons dades del Banc d'Espanya, el 25% de la població de l'estat espanyol vivia ja en risc de pobresa o exclusió social abans de la pandèmia. La situació quan aquesta acabi pot ser catastròfica. Això suposa que 4,5 milions de llars no poden fer front a necessitats tan bàsiques com pagar un lloguer o una hipoteca, mantenir calentes les seves cases o senzillament menjar tots els dies.

Quatre milions de persones en atur, a les quals l'estat els nega el seu dret més essencial com a classe treballadora: el dret a “guanyar-se la vida”. Tampoc els reconeix l'estat el dret a unes prestacions socials o a una Renda Bàsica de les Iguals suficient per a viure dignament.

Enfront d'això, l'any passat es varen realitzar gairebé 25 milions d'hores extraordinàries, de les quals no es van pagar més d'11 milions. I resulta especialment demolidor la dada que en el cas de les dones més de la meitat de les hores extraordinàries no fossin retribuïdes.

La pandèmia, a més, ha evidenciat altres vergonyes del sistema. S'ha posat l'interès econòmic per sobre de la vida de les persones; s'han protegit interessos particulars per sobre de les necessitats de la immensa majoria; algunes administracions han mirat cap a un altre costat quan s'incomplien sistemàticament diferents preceptes legals; màniga ampla amb uns i llei de l'embut per a unes altres. El sistema sanitari, ferit de mort després de les contínues privatitzacions, s'ha col·lapsat i, a tenor dels fets -que són tossuts-, la sanitat privada ha demostrat la seva enorme incapacitat.

Vénen temps difícils, temps convulsos, temps on els interessos de les elits tractaran d'imposar-se novament a la classe treballadora. No obstant això, no podem permetre que la crisi la paguin, una vegada més, els i les de sempre. Perquè seria intolerable que permetéssim, com a societat, un nou rescat a les entitats financeres i mentre les condicions de vida de la classe obrera es continuen degradant a velocitat de vertigen.

És per això que, per a aconseguir els nostres objectius i per a poder desenvolupar d'una forma eficient la defensa dels nostres interessos com a classe treballadora que som, hem de comprendre sense pal·liatius que ARA MÉS QUE MAI ÉS NECESSARI ENFORTIR EL MOVIMENT I L'AFILIACIÓ SINDICAL, LLUITANT PAM A PAM PELS NOSTRES DRETS EN ELS CENTRES DE TREBALL ON SE'NS EXPLOTA I AL CARRER DAVANT L'ADMINISTRACIÓ I LES MULTINACIONALS QUE ENS MARGINEN.

Aquest 1r de Maig, ha de continuar sent el dia en què milions i milions de treballadors i treballadores, diguem basta i omplim les nostres vides quotidianes, no de sofriment ni desesperació, sinó de Llibertat, imposant a governs, empresaris i poderosos, un altre Ordre Social, un altre sistema, on el repartiment del treball i de la riquesa, faci que una vida digna per a totes les persones sigui possible aquí i ara.

És per això que, en un escenari post Estat d'Alarma defensarem:

1- La retirada total de les reformes laborals i la defensa d'uns salaris i pensions dignes per a tots i totes.

2-La fi de l'acomiadament lliure amb dret a opció de reingrés en cas de declaració d'acomiadament improcedent.

3-La prohibició de l'externalització de serveis de la pròpia empresa (per a combatre la precarietat, massa segmentada ja amb la temporalitat i les ETT’s).

4-El repartiment del treball: Prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l'edat de jubilació als 65 anys.

5-L'aprovació i aplicació del conveni 189 de la OIT per a les empleades de la llar.

6-La relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l'economia fòssil.

7-Enfront de l'autoritarisme i la vigilància digital, la garantia de llibertats fonamentals al carrer i d'intimitat en la xarxa, derogació de la Llei Mordassa.

8-L'impagament del deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals siguin les que paguin, per a no deixar a ningú enrere.

9-Una baixada dels preus del mercat de lloguer i potenciació d'un parc d'habitatge social accessible per a acabar amb l'especulació immobiliària.

10-Eliminació de la despesa militar i del destinat a la Família Reial, un absurd que durant 40 anys de temps de pau buida les arques públiques de diners que haurien d'anar destinats a despesa social.


TREBALLADOR, TREBALLADORA, ESTUDIANT:
EL FUTUR ÉS NOSTRE
ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES SOM MAJORIA

VISCA LA LLUITA OBRERA, VISCA EL 1r DE MAIG!

Detalls
Vist: 424

El Secretariat Permanent del Sindicat de Banca i Estalvi de les Illes Balears, federat a la CGT (SABEI-CGT) demana públicament a totes les forces socials, associacions, sindicats , patronals i  partits polítics que estimen i vulguin defensar a la gent de les nostres Illes, una reunió urgent per a mostrar el rebuig total i fer front comú contra l’atac que pateixen principalment els treballadors i treballadores de banca i estalvi de les Illes Balears, amb la presentació immoral i il·legítima dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) per part del “trident” de la Banca Espanyola, Caixabank-Bankia, Banco Santander i el BBVA, que afecta a casi ¾ parts dels empleats i sobretot afecta a tota la nostra societat, als clients, als ciutadans i ciutadanes de ses Illes i de tot Espanya.

 

Detalls
Vist: 451

Finalmente, en juicio celebrado recientemente y con sentencia con fecha del 4 de marzo del 2021 el Consorci Aprop ha sido obligado a readmitir a nuestra compañera por vulnerar sistemáticamente sus derechos fundamentales.

El pasado mes de diciembre del 2019 la gerencia del Consorci Aprop procedió al despido “disciplinario” de nuestra compañera y Secretaria General de la sección sindical de CGT en el Consorci. En ese momento la empresa se encontraba en un agrio conflicto sindical por la reiterada vulneración del Estatuto de los Trabajadores y el Convenio de aplicación por parte de la empresa, como bien han demostrado las decenas de sanciones anunciadas por parte de la Inspección de Trabajo ante las denuncias interpuestas tanto por nuestra sección sindical como por el Comité de Empresa, así como denuncias de carácter personal que venían a denunciar situaciones concretas de trabajadoras concretas.

Detalls
Vist: 654

Va por delante toda nuestra solidaridad y apoyo a Pablo.

Sin entrar en la valoración de su militancia política, o en la argumentación del arte que desarrolla como artista. Queremos manifestar, que nos encontramos ante un Estado necrosico. Con una justicia presuntamente fascista, que retroalimenta del tardofranquismo.
No podemos tolerar ni uno más de los atropellos a la creación a la tolerancia a la libertad de las ideas.
No permitamos el mantenimiento de la ley mordaza por parte de ningún Gobierno, están actuando como una apisonadora, están creciendo desde el basurero de la historia, los populismos y tumpismos de carácter Nazi.

Desde la CGT IB queremos reivindicar su libertad y la de todas las personas que como el se expresan sin miedo.

SALUD Y LIBERTAD PABLO

Detalls
Vist: 568