El 1r de Maig sempre ha de ser un dia reivindicatiu i de lluita com a garantia dels drets: al treball digne; a una jornada laboral que possibiliti conciliar el treball amb la vida; a un salari i prestacions socials suficients, bé quan es té ocupació i també quan no es té, mitjançant una Renda Bàsica de les Iguals; a pensions adequades per a viure amb dignitat, per a lluitar contra les reformes laborals, els desnonaments o les lleis mordassa.

L'empobriment material de milions de treballadors i treballadores, a través de mecanismes com la retallada massiva de les rendes salarials, està generant una de les societats més desiguals del món. Segons dades del Banc d'Espanya, el 25% de la població de l'estat espanyol vivia ja en risc de pobresa o exclusió social abans de la pandèmia. La situació quan aquesta acabi pot ser catastròfica. Això suposa que 4,5 milions de llars no poden fer front a necessitats tan bàsiques com pagar un lloguer o una hipoteca, mantenir calentes les seves cases o senzillament menjar tots els dies.

Quatre milions de persones en atur, a les quals l'estat els nega el seu dret més essencial com a classe treballadora: el dret a “guanyar-se la vida”. Tampoc els reconeix l'estat el dret a unes prestacions socials o a una Renda Bàsica de les Iguals suficient per a viure dignament.

Enfront d'això, l'any passat es varen realitzar gairebé 25 milions d'hores extraordinàries, de les quals no es van pagar més d'11 milions. I resulta especialment demolidor la dada que en el cas de les dones més de la meitat de les hores extraordinàries no fossin retribuïdes.

La pandèmia, a més, ha evidenciat altres vergonyes del sistema. S'ha posat l'interès econòmic per sobre de la vida de les persones; s'han protegit interessos particulars per sobre de les necessitats de la immensa majoria; algunes administracions han mirat cap a un altre costat quan s'incomplien sistemàticament diferents preceptes legals; màniga ampla amb uns i llei de l'embut per a unes altres. El sistema sanitari, ferit de mort després de les contínues privatitzacions, s'ha col·lapsat i, a tenor dels fets -que són tossuts-, la sanitat privada ha demostrat la seva enorme incapacitat.

Vénen temps difícils, temps convulsos, temps on els interessos de les elits tractaran d'imposar-se novament a la classe treballadora. No obstant això, no podem permetre que la crisi la paguin, una vegada més, els i les de sempre. Perquè seria intolerable que permetéssim, com a societat, un nou rescat a les entitats financeres i mentre les condicions de vida de la classe obrera es continuen degradant a velocitat de vertigen.

És per això que, per a aconseguir els nostres objectius i per a poder desenvolupar d'una forma eficient la defensa dels nostres interessos com a classe treballadora que som, hem de comprendre sense pal·liatius que ARA MÉS QUE MAI ÉS NECESSARI ENFORTIR EL MOVIMENT I L'AFILIACIÓ SINDICAL, LLUITANT PAM A PAM PELS NOSTRES DRETS EN ELS CENTRES DE TREBALL ON SE'NS EXPLOTA I AL CARRER DAVANT L'ADMINISTRACIÓ I LES MULTINACIONALS QUE ENS MARGINEN.

Aquest 1r de Maig, ha de continuar sent el dia en què milions i milions de treballadors i treballadores, diguem basta i omplim les nostres vides quotidianes, no de sofriment ni desesperació, sinó de Llibertat, imposant a governs, empresaris i poderosos, un altre Ordre Social, un altre sistema, on el repartiment del treball i de la riquesa, faci que una vida digna per a totes les persones sigui possible aquí i ara.

És per això que, en un escenari post Estat d'Alarma defensarem:

1- La retirada total de les reformes laborals i la defensa d'uns salaris i pensions dignes per a tots i totes.

2-La fi de l'acomiadament lliure amb dret a opció de reingrés en cas de declaració d'acomiadament improcedent.

3-La prohibició de l'externalització de serveis de la pròpia empresa (per a combatre la precarietat, massa segmentada ja amb la temporalitat i les ETT’s).

4-El repartiment del treball: Prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l'edat de jubilació als 65 anys.

5-L'aprovació i aplicació del conveni 189 de la OIT per a les empleades de la llar.

6-La relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l'economia fòssil.

7-Enfront de l'autoritarisme i la vigilància digital, la garantia de llibertats fonamentals al carrer i d'intimitat en la xarxa, derogació de la Llei Mordassa.

8-L'impagament del deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals siguin les que paguin, per a no deixar a ningú enrere.

9-Una baixada dels preus del mercat de lloguer i potenciació d'un parc d'habitatge social accessible per a acabar amb l'especulació immobiliària.

10-Eliminació de la despesa militar i del destinat a la Família Reial, un absurd que durant 40 anys de temps de pau buida les arques públiques de diners que haurien d'anar destinats a despesa social.


TREBALLADOR, TREBALLADORA, ESTUDIANT:
EL FUTUR ÉS NOSTRE
ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES SOM MAJORIA

VISCA LA LLUITA OBRERA, VISCA EL 1r DE MAIG!

Detalls
Vist: 940