ELS SINDICATS, NUCLIS I SECCIONS SINDICALS DEL SECTOR D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA CGT QUE SUBSCRIVIM EL PRESENT COMUNICAT

Ens oposem, rotundament, tant al recent Reial Decret-llei de mesures urgents per a reduir la temporalitat a les administracions públiques –“Icetazo”- com a l’”Acord sobre el Pla de xoc...” signat un dia abans al si de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques, amb el bloc dels sindicats institucionalitzats (CCOO, UGT, CSIF), amb aquest lobby sindical entestat en reeditar els vergonyosos “acuerdazos” del 2017 i el 2018 amb en Montoro-PP, ara en la versió Iceta-PSOE.

El recent cessament del Ministre responsable de l’esmentat “decretazo”, en Miquel Iceta, i la transferència de la competència de Funció Pública a la titular del Ministeri d’Hisenda, María Jesús Montero, no altera en absolut les consideracions que exposem a continuació.

El col·lectiu dels treballadors i treballadores precaritzades de l’Administració Pública, el personal interí i temporal en abús de contractació veu frustrada, de moment, amb l’aprovació de l’”Icetazo”, la seva lluita per l’estabilitat, pel treball digne, i per la defensa d’uns serveis públics cada cop més malmesos pels qui no creuen en els mateixos, pels qui els utilitzen amb aspiracions espúries o directament pels qui els saquegen per a assossegar el deler mercantilista del Capital.

El traïdorenc i estival Reial Decret-llei fracassa en els seus propòsits inicials:

NO PRECAUCIONA PAS nous abusos de contractació, atès que les seves negligents advertències a les administracions públiques només contribuiran a una major volatilitat i rotació de l’ocupació temporal, a l’abandonament de determinats serveis públics o finalment a l’externalització-privatització dels mateixos.

NO SANCIONA PAS les Administracions ni els seus alt funcionaris, responsables de les majors taxes de precarietat laboral conegudes en el sector públic, superiors a les del sector privat.

ATEMPTA CONTA LA LLUITA I LES ASPIRACIONS de centenars de milers de treballadors i treballadores temporals, la major part amb edat de difícil accés al mercat laboral i en la seva gran majoria dones. Condemna als qui van ser abusats a processos selectius oberts i de resultat incert, tot descarregant completament la responsabilitat de l’abús sobre els propis treballadors i treballadores abusades, i no sobre els seus ocupadors.

Aquest “decretazo” no sembla haver estat afectat ni per les Directives ni per la jurisprudència de la Unió Europea les quals, entre d’altres aspectes, rebutgen explícitament la indemnització per extinció del contracte o els anomenats processos d’estabilització com a mesures adequades per a sancionar i prevenir l’abús de contractació.

Tant l’acord previ com el Reial Decret-llei són aliens a altres solucions que s’han posat la taula per part de polítics, sindicats, associacions i col·lectius d’interins i temporals al llarg dels darrers anys. Anys de lluita amb la sonora absència, a la gran majoria de les administracions, dels sindicats signants. Resulta totalment alarmant que les úniques indemnitzacions que finalment es reconeixen siguin les equivalents un acomiadament per causes objectives en l’àmbit laboral i es deixi anar amb menys d’un salari anual als qui porten, en alguns casos, desenes d’anys dedicats amb solvència al servei públic.

Ni la sanció de fixesa, ni la conversió a indefinit a extingir, ni tant sols un procediment d’accés restringit, tal com han suggerit diverses sentències europees o com preveu el propi TREBEP, en el seu article 61.6, o altres formules en les quals l’experiència acumulada a l’administració convocant sigui realment valorada com a element definitori del procés, res de tot això ha estat considerat per aquests liquidadors d’allò públic, per aquests còmplices del poder dedicats plenament als eufemismes de l’externalització i la col·laboració público-privada.

Si aquest Acord-Decret és una enganyifa per a la Unió Europea, o si són els tribunals d’aquesta Organització al servei de les gran corporacions els qui alimenten esperances sense efecte entre la classe treballadora precaritzada del nostre país, això ho anirem veient amb el decurs dels anys. De moment, el que s’albira aquí és un procés continuat d’acumulació mitjançant el saqueig del que és públic, com ja vam veure anys enrere en relació a les grans empreses públiques, i com en un futur immediat patirem amb la retallada de les rendes diferides en pensions.

Des de la nostra responsabilitat obrera i sindical exigim sancions per als qui han estat responsables del frau continuat en la contractació temporal i reclamem una reforma del TREBEP que estabilitzi els treballadors i treballadores que han desenvolupat un treball diari amb dedicació, mèrit i capacitat durant tants anys. Exigim que les places susceptibles d’estar ocupades en abús de temporalitat quedin al marge de qualsevol procés selectiu d’accés lliure mentre no es determini la sanció i la justa compensació de l’abús.

Els Sindicats, Nuclis i Seccions Sindicals de CGT que subscrivim el present comunicat fem una crida a l’organització i mobilització de tots els treballadors i treballadores agredides per aquest nou “acuerdazo”, però també ho fem als qui ostenten la titularitat d’una plaça fixa, puix que el malbaratament de tota l’experiència perduda per cessament dels seus companys i companyes no serà sinó l’anunci de la seva precarietat laboral en el futur.

NO A LA CONVALIDACIÓ DE L’”ICETAZO”!,
PER LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT I GESTIÓ DIRECTA!
Subscrivim el comunicat les següents Seccions Sindicals del sector d’Administració Pública de la CGT: Ajuntament d’Alcalá de Henares, Diputació de Barcelona, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Ajuntament d’Alacant, Universitat de la Laguna, Cabildo de Tenerife, Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Saragossa, Administració de Justícia-Catalunya Central, Ajuntament de Molins de Rei, Generalitat Valenciana, Ajuntament de Lleó, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Servei d’Ocupació de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Berga, Universitat d’Alcalá, Ajuntament de Valladolid, Organisme Autònom Centre Cultural de Sant Cugat, Administració de Justícia-Barcelona, Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències, Diputació de Lleida, Ajuntament de Miranda de Ebro, Diputació General d’Aragó, i ATE Xunta de Galícia. També el subscriuen els Sindicats i Nuclis d’Administració Pública de la CGT de València, Alacant, Granada, Castelló, Sallent, Anoia, Sevilla, Tenerife, Saragossa, Ourense, i Lleó.

 

13 de juliol de 2021

 

El passat 16 de desembre, la CGT ha obtingut un gran resultat a les eleccions a membres de Comitè d’Empresa i a la Junta de Personal del Consell Insular de Mallorca, millorant els resultats de les passades eleccions de 2015.

Els companys de la CGT al Consell de Mallorca celebren la victòria

La Junta de Personal comptarà ara amb 3 delegats de la CGT d’un total de 23, mantenint el nombre obtingut el 2015. Però el major èxit de la nostra formació sindical s’ha aconseguit als Comitès d’Empresa d’especialistes i de tècnics a on ha guanyat amb número de vots.

Al Comitè d’Empresa d’Especialistes s’han aconseguit 2 delegats amb el 26% dels sufragis i ha estat la força més votada, mentre que al Comitè d’Empresa de Tècnics s’ha obtingut una aclaparadora victòria amb el 45,9% dels vots vàlids i un total de 2 delegats dels 5 que formen el Comitè.

Els companys de la secció sindical de la CGT al Consell Insular de Mallorca afirmen que “no volen vèncer, sinó convèncer” i que la seva intenció es donar un canvi de rumb a la representació sindical, per donar a conèixer que una altra manera de fer sindicalisme es possible, anteposant els interessos de les persones que, amb la seva feina, dignifiquen els serveis públics que el Consell Insular de Mallorca presta als ciutadans.

 

La CGT del Consell Insular de Mallorca interpone una denuncia ante la Inspección de Trabajo de Balears, por presunto incumplimiento de las obligaciones en materia de prevención de riesgos laborales por parte del Consell Insular de Mallorca, en el uso de escorias potencialmente tóxicas, y su manipulación por parte de los trabajadores, en la construcción de la autopista Llucmajor-Campos.