La resolució de l’anomenat cas peatge és la crònica de tot una sèrie de despropòsits i també la expressió paradigmàtica de l’espoli dels recursos públics, els que provenen dels nostres impostos, del qual en tenim tants d’exemples els últims temps.
El primer despropòsit té a veure amb la instrucció judicial del cas, una instrucció desgavellada i incoherent que és incapaç d’entendre una qüestió fonamental i que sense això és impossible entendre l’estratègia de la societat concessionària: que no ens trobem davant d’un contracte d’obres en el qual es paga l’import del projecte una vegada comprovada i liquidada l’obra si no davant un contracte de concessió d’obra pública.
S’entén per contracte de concessió d’obra pública aquell pel qual una Administració atorga a una entitat, durant un període, la construcció i explotació i a canvi li concedeix el dret a cobrar als usuaris per l’ús de la carretera. És a dir, la contraprestació no és el pagament de l’obra si no aquest dret a cobrar dels usuaris. Dret que pot acompanyat d’un preu. No es paga directament el cost de l’obra.
En el cas concret que ens ocupa, es paga mitjançant l’anomenat peatge a l’ombra, en substitució dels usuaris a la concessionària pels vehicles que utilitzen la carretera, allò que anomenem retribució variable, i a més de l’any 2005 a l’any 2010 li abonà una retribució fixa de 37 milions d’euros en concepte de finançament parcial de la inversió i per la posada a disposició d’ús de la carretera.
Per tant quan a la instrucció es diu que hi ha un sobrecost de quasi 42 milions d’euros i que aquest és el possible perjudici per el Consell de Mallorca és que no ha entès el que hem acabat d’explicar: si en principi la societat concessionària preveia ingressar 447 milions d’euros per l’ús de la carretera i si després amb l’increment de costos preveia ingressar 859 milions d’euros, és fàcil deduir que el perjudici és molt superior (més de 400 milions d’euros més IVA). No entén tampoc que com més costos s’hi inclouen, més ingressos aconsegueixen i més beneficis tenen: els que construeixen es facturen a ells mateixos, els que explotaran la carretera; l’únic que fan és anticipar beneficis. Canvien els diners de butxaca i possibiliten incrementar els seus beneficis.
Però és clar, com es poden esbrinar totes les qüestions relacionades amb el contracte sense demanar explicacions als tècnics i funcionaris del Consell i als tècnics i responsables de l’empresa? Cap funcionari del Consell que participà en aquest expedient va ser citat a declarar.
El segon despropòsit té a veure amb l’actuació de la fiscalia en la resolució del cas: els corruptors ofereixen “dávidas” en paraules del fiscal i els corruptes les accepten, però segons el fiscal “no consta que, finalment, esos costes hayan sido repercutidos por PAMASA al CIM”. Dona la impressió que la fiscalia ha oblidat que representa a la ciutadania.
Què pretén fiscalia? Que hi hagi un concepte al pressupost que sigui “suborn” o “feines fetes per a..”? Precisament es suborna als que tenen un control directe de la supervisió de les obres i que accepten tot el que li presenten els responsables de la concessionària. Per això a la instrucció s’anomena un pèrit judicial per analitzar els costos de les obres i aquest indica, finalment, que hi un sobrecost de quasi 35 milions d’euros.
Dona carta de naturalesa a un fet que ha facilitat la opacitat en tot el procés de la inversió: el “desdoblament” de l’adjudicatari del contracte en UTE constructora i per executar les obres i una societat concessionària, PAMASA, per explotar la carretera. No és cert que a l’acord d’adjudicació s’hagés previst, a l’Oferta que va resultar adjudicatària es va comprometre a constituir-se en societat concessionària. La constitució de la UTE és posterior. Com exemple de la opacitat: la UTE constructora pressuposta i factura a la societat concessionària més d’1,6 milions d’euros per les instal·lacions del Centre de Control i després la societat concessionària inclou 3, 3 milions d’euros més amb el concepte de “Instalaciones Control de Tráfico”.
Però entenem que el més greu és que aquest acord nega la possibilitat de conèixer la veritat i sembla que amaga un fet que és fonamental: a l’acord entre la societat concessionària i el Consell aquella reconeix una inversió 11 milions d’euros inferior a la reconeguda anteriorment.
Això i el fet que sembla que hi ha una justícia pels poderosos i una per la resta: els acusat que estan al cim de la piràmide se’n surten absolutament de franc. Només el funcionari del nivell més baix en té una conseqüència real, que és la pèrdua del seu lloc de treball.
I per últim, encara que no cronològicament, el tercer despropòsit és l’absoluta manca de control dels serveis interns del Consell, tant els directes dels control de l’obra, com els de supervisió, els jurídics, econòmics i els serveis de control intern, la Intervenció.
Amb l’excusa de les diferents modificacions per increment dels projectes d’inversió permeteren a la societat adjudicatària millorar les condicions econòmiques de la concessió, la qual cosa es absolutament contrari a la norma i al mateix contracte. Tots sabem que tant la norma també limita quantitativament la possibilitat d’incrementar el pressupost de l’obra una vegada adjudicada i tots els serveis varen mirar cap a un altre costat.
Pel que fa als responsables polítics ja no els hi creiem. Ens han demostrat que no creuen en els serveis públics, només són faccions de l’únic partit polític realment existent: el Partit Neoliberal. L’únic que els hi demanem és que aturin aquesta corrupció que és estructural, que tinguin una mica de vergonya i almenys tinguin cura dels fons públics, dels recursos de tots.
L’única esperança és que la ciutadania s’empoderi i organitzi reclamant i obligant als seus representants polítics a reaccionar i actuar. Amb tot els que ens ve a sobre, amb les diferents crisi que en venen i amb la crisi climàtica que les envolta a totes és absolutament criminal permetre als de sempre que segueixin amb les seves polítiques extractives contra els recursos de tothom.
- Detalls
- Vist: 408
L'Assemblea General del Sindicat d'Administració Pública de Mallorca de la CGT, celebrada el 5 de març de 2022, va triar com a membres del nou Secretariat Permanent del SAP-Mallorca a les següents companyes:
SECRETARIA GENERAL, Yolanda Alonso.
SECRETARIA D’ORGANITZACIÓ, Herme Bellviure.
SECRETARIA D’ADMINISTRACIÓ I FINANCES, Joan Vicens.
SECRETARIA D’ACCIÓ SINDICAL, José Luis García.
SECRETARIA D’ACCIÓ SOCIAL, Joan Cruz.
SECRETARIA DE COMUNICACIÓ, Miquel Àngel Serra.
SECRETARIA DE LA DONA, Claudina Aires.
SECRETARIA DE FORMACIÓ, Consuelo Garrido.
SECRETARIA DE JURÍDICA, Sonia González.
SECRETARIA DE SALUT LABORAL, Javier Sánchez.
- Detalls
- Vist: 617
Al Ple de la FETAP celebrat els dies 22 i 23 d'octubre de 2021 a Segòvia ha estat escollida Secretària de Salut Laboral la nostra companya Yolanda, Secretària General del Sindicat d'Administració Pública de Mallorca (SAP-M) i membre de l'Equip de Prevenció de Riscos laborals de la CGT-IB.
La seva inesgotable i eficient tasca sindical al capdavant del SAP-Mallorca, sindicat de recent creació, ha donat els seus fruits sent elegida amb més de 2/3 del vot ponderat dels Sindicats i Nuclis presents al Ple.
S'obre un futur esperançador on la nostra companya haurà de treballar per combatre la precarietat i l'abús de temporalitat a l'Administració Pública, apostar per una acció i expansió sindical eficaç al sector i lluitar perquè es respectin els drets dels/de les treballadors/es es en matèria de prevenció de riscos laborals, portant a la Secretaria de Salut Laboral al lloc que li correspon per la seva transcendència.
- Detalls
- Vist: 396
ELS SINDICATS, NUCLIS I SECCIONS SINDICALS DEL SECTOR D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE LA CGT QUE SUBSCRIVIM EL PRESENT COMUNICAT
Ens oposem, rotundament, tant al recent Reial Decret-llei de mesures urgents per a reduir la temporalitat a les administracions públiques –“Icetazo”- com a l’”Acord sobre el Pla de xoc...” signat un dia abans al si de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques, amb el bloc dels sindicats institucionalitzats (CCOO, UGT, CSIF), amb aquest lobby sindical entestat en reeditar els vergonyosos “acuerdazos” del 2017 i el 2018 amb en Montoro-PP, ara en la versió Iceta-PSOE.
El recent cessament del Ministre responsable de l’esmentat “decretazo”, en Miquel Iceta, i la transferència de la competència de Funció Pública a la titular del Ministeri d’Hisenda, María Jesús Montero, no altera en absolut les consideracions que exposem a continuació.
El col·lectiu dels treballadors i treballadores precaritzades de l’Administració Pública, el personal interí i temporal en abús de contractació veu frustrada, de moment, amb l’aprovació de l’”Icetazo”, la seva lluita per l’estabilitat, pel treball digne, i per la defensa d’uns serveis públics cada cop més malmesos pels qui no creuen en els mateixos, pels qui els utilitzen amb aspiracions espúries o directament pels qui els saquegen per a assossegar el deler mercantilista del Capital.
El traïdorenc i estival Reial Decret-llei fracassa en els seus propòsits inicials:
NO PRECAUCIONA PAS nous abusos de contractació, atès que les seves negligents advertències a les administracions públiques només contribuiran a una major volatilitat i rotació de l’ocupació temporal, a l’abandonament de determinats serveis públics o finalment a l’externalització-privatització dels mateixos.
NO SANCIONA PAS les Administracions ni els seus alt funcionaris, responsables de les majors taxes de precarietat laboral conegudes en el sector públic, superiors a les del sector privat.
ATEMPTA CONTA LA LLUITA I LES ASPIRACIONS de centenars de milers de treballadors i treballadores temporals, la major part amb edat de difícil accés al mercat laboral i en la seva gran majoria dones. Condemna als qui van ser abusats a processos selectius oberts i de resultat incert, tot descarregant completament la responsabilitat de l’abús sobre els propis treballadors i treballadores abusades, i no sobre els seus ocupadors.
Aquest “decretazo” no sembla haver estat afectat ni per les Directives ni per la jurisprudència de la Unió Europea les quals, entre d’altres aspectes, rebutgen explícitament la indemnització per extinció del contracte o els anomenats processos d’estabilització com a mesures adequades per a sancionar i prevenir l’abús de contractació.
Tant l’acord previ com el Reial Decret-llei són aliens a altres solucions que s’han posat la taula per part de polítics, sindicats, associacions i col·lectius d’interins i temporals al llarg dels darrers anys. Anys de lluita amb la sonora absència, a la gran majoria de les administracions, dels sindicats signants. Resulta totalment alarmant que les úniques indemnitzacions que finalment es reconeixen siguin les equivalents un acomiadament per causes objectives en l’àmbit laboral i es deixi anar amb menys d’un salari anual als qui porten, en alguns casos, desenes d’anys dedicats amb solvència al servei públic.
Ni la sanció de fixesa, ni la conversió a indefinit a extingir, ni tant sols un procediment d’accés restringit, tal com han suggerit diverses sentències europees o com preveu el propi TREBEP, en el seu article 61.6, o altres formules en les quals l’experiència acumulada a l’administració convocant sigui realment valorada com a element definitori del procés, res de tot això ha estat considerat per aquests liquidadors d’allò públic, per aquests còmplices del poder dedicats plenament als eufemismes de l’externalització i la col·laboració público-privada.
Si aquest Acord-Decret és una enganyifa per a la Unió Europea, o si són els tribunals d’aquesta Organització al servei de les gran corporacions els qui alimenten esperances sense efecte entre la classe treballadora precaritzada del nostre país, això ho anirem veient amb el decurs dels anys. De moment, el que s’albira aquí és un procés continuat d’acumulació mitjançant el saqueig del que és públic, com ja vam veure anys enrere en relació a les grans empreses públiques, i com en un futur immediat patirem amb la retallada de les rendes diferides en pensions.
Des de la nostra responsabilitat obrera i sindical exigim sancions per als qui han estat responsables del frau continuat en la contractació temporal i reclamem una reforma del TREBEP que estabilitzi els treballadors i treballadores que han desenvolupat un treball diari amb dedicació, mèrit i capacitat durant tants anys. Exigim que les places susceptibles d’estar ocupades en abús de temporalitat quedin al marge de qualsevol procés selectiu d’accés lliure mentre no es determini la sanció i la justa compensació de l’abús.
Els Sindicats, Nuclis i Seccions Sindicals de CGT que subscrivim el present comunicat fem una crida a l’organització i mobilització de tots els treballadors i treballadores agredides per aquest nou “acuerdazo”, però també ho fem als qui ostenten la titularitat d’una plaça fixa, puix que el malbaratament de tota l’experiència perduda per cessament dels seus companys i companyes no serà sinó l’anunci de la seva precarietat laboral en el futur.
NO A LA CONVALIDACIÓ DE L’”ICETAZO”!,
PER LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT I GESTIÓ DIRECTA!
Subscrivim el comunicat les següents Seccions Sindicals del sector d’Administració Pública de la CGT: Ajuntament d’Alcalá de Henares, Diputació de Barcelona, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Ajuntament d’Alacant, Universitat de la Laguna, Cabildo de Tenerife, Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Saragossa, Administració de Justícia-Catalunya Central, Ajuntament de Molins de Rei, Generalitat Valenciana, Ajuntament de Lleó, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Servei d’Ocupació de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Berga, Universitat d’Alcalá, Ajuntament de Valladolid, Organisme Autònom Centre Cultural de Sant Cugat, Administració de Justícia-Barcelona, Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències, Diputació de Lleida, Ajuntament de Miranda de Ebro, Diputació General d’Aragó, i ATE Xunta de Galícia. També el subscriuen els Sindicats i Nuclis d’Administració Pública de la CGT de València, Alacant, Granada, Castelló, Sallent, Anoia, Sevilla, Tenerife, Saragossa, Ourense, i Lleó.
13 de juliol de 2021
- Detalls
- Vist: 614
El passat 16 de desembre, la CGT ha obtingut un gran resultat a les eleccions a membres de Comitè d’Empresa i a la Junta de Personal del Consell Insular de Mallorca, millorant els resultats de les passades eleccions de 2015.
La Junta de Personal comptarà ara amb 3 delegats de la CGT d’un total de 23, mantenint el nombre obtingut el 2015. Però el major èxit de la nostra formació sindical s’ha aconseguit als Comitès d’Empresa d’especialistes i de tècnics a on ha guanyat amb número de vots.
Al Comitè d’Empresa d’Especialistes s’han aconseguit 2 delegats amb el 26% dels sufragis i ha estat la força més votada, mentre que al Comitè d’Empresa de Tècnics s’ha obtingut una aclaparadora victòria amb el 45,9% dels vots vàlids i un total de 2 delegats dels 5 que formen el Comitè.
Els companys de la secció sindical de la CGT al Consell Insular de Mallorca afirmen que “no volen vèncer, sinó convèncer” i que la seva intenció es donar un canvi de rumb a la representació sindical, per donar a conèixer que una altra manera de fer sindicalisme es possible, anteposant els interessos de les persones que, amb la seva feina, dignifiquen els serveis públics que el Consell Insular de Mallorca presta als ciutadans.
- Detalls
- Vist: 1460
Pàgina 1 de 2